dissabte, 17 d’abril de 2010

El rot del bon profit...

Normalment m'agrada col·locar una fotografia per acompanyar el poema, però aquesta vegada me n'han vingut tantes a les mans, i tots són tan lletjos i tenen la cara tan dura i estan mancats d'IDEALS, que prefereixo que cadascú hi posi la que vulgui, si és que en voleu cap...

Hi ha mots dignes

del millor galliner

i tants galls fora del galliner.



Ara tot és com una

gran descol·locació.

I n’hi ha que d’això

encara en fan una gesta.



Sota de les banderes moren els homes

i com més s’enlaira la

bandera, més morts.



Els diners sovint

s’equivoquen de mans.

El món el gran trenca closques

és el que ens fa viure a les fosques.



Àngels i dimonis brinden

a la mateixa taula

i fan el rot del bon profit...

onatge

6 comentaris:

  1. Doncs si! vergonya és lo que fa...no se si has vist V de Vendeta, però és una pel.licula que m'agrada molt :)
    El govern tindria que tenir por del poble, no el poble del govern, si sortíssim al carrer! un altre gall cantaria.

    ResponSuprimeix
  2. Sortirem al carrer? que va! ja som mesells del tot...

    ResponSuprimeix
  3. Tens raó, Onatge, a mi m'han vingut al cap moltes fotografies per a acompanyar el text. És que són molts!

    ResponSuprimeix
  4. I la caixa de vidre, resta afamada amb la boca ben oberta, sobre la taula esperant que el ramat acabi de pasturar.
    Sempre m'ha agradat el vermell. assenyala tan bé...

    ResponSuprimeix
  5. I desitjo que després del tiberi, del bindis i del rot de bon profit... AIXÍ REVENTIN!, que valenta setmaneta que portem, amb el Constitucional i tantes altres coses...

    ResponSuprimeix
  6. Lucia Carme Calpurni Pilar i galionar, per votació popular la mediocritat pot arribar al poder... Els intel·lectuals tenen el cul en alguna administració i la boca cosida per una nòmina, el poble com dieu està més aborregat que mai. Et sents robat i estafat, i més greu encara, mal administrat... De la política se n'ha fet un negoci. I a Catalunya "cornuts i pagar el beure...". Bé no us vull cansar més perquè això dóna per estar escrivint fins la setmana dels tres dijous...

    Una abraçada neta i desinteressada.
    onatge

    ResponSuprimeix