dimecres, 21 d’abril de 2010

De vegades l'ego...


De vegades l’ego

ens posa una pedra

a cada ull...


I caminem amb ulls d’ego.


Cal despullar-se de tot

per ser senzillament el que ja som,

i que de fet hem estat sempre.


Ni títols, ni diplomes, ni fama.

Som el que som des de

que la vida ens va fer créixer,

però que el món ens ha impedit ser...


onatge

9 comentaris:

  1. Som el que som, però hi ha gent que això no ho sap, es recrea en sí mateix, en "el Jo i la meva història". Més aviat crec que és un mateix qui no es deixa ser, sempre vivint condicionat pel passat i buscant trobar-se en el futur.
    Un abraçada sense DNI
    maijo

    ResponSuprimeix
  2. I el que som moltes vegades ens arriba només reflectit per les aigües d'una pluja aliena. És molt probable que mai arribem a saber allò que som; si és que som alguna cosa. Tres mil anys de filosofies i encara no ens hem trobat.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  3. Caminar amb els ulls de l'ego resulta cansat i complicat, però sovint ens enganxa la rutina. No gosem fer la primera passa cap a l'autenticitat i així ens sentim arrossegats per un món que no ens agrada.
    Bo és adonar-nos-en.
    Una abraçada,
    Imma

    ResponSuprimeix
  4. La teva última frase, crec que dóna peu a fer-se moltes, moltes reflexions: entre el món i la vida, qui guanya...?
    Avui surto d'aquí ben pensarosa i carregada de preguntes.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. A vegades no ens deixem ser perquè ens fa por el desconegut i ens és més còmode que ens "col·loquin" allà on els sembli sense haver de fer l'esforç de pensar on ens volem col·locar i per on volem anar, sense fer l'esforç de viure...

    ResponSuprimeix
  6. intento cada dia estimar, crec que és la formula, estimar, com jo m'estimo a mi :)
    Un petonet amb molta estima :)

    ResponSuprimeix
  7. L'esperit ens esquiva en la lluita dels personatges que se'ns disputen. Nuesa i màscara arrelen dins nostre al llarg de la nostra existència.
    No és sobre els altres que em pregunto. Els interrogants van dirigits a mi.
    Intens, onatge.

    ResponSuprimeix
  8. Maijo Francesc Imma Galionar myself Lucia Pilar, us envio una gran abraçada sense ego... des de la profunditat del meu cor.

    onatge

    ResponSuprimeix
  9. I lo maco que és ser així, sense màscares, natural, tal qual s'és... ;)

    Salut! ;)

    ResponSuprimeix