dimecres, 28 d’abril de 2010

Ventileu el carrer!


Al carrer, olor de multituds...

Música de poc criteri.

El sentit comú demana

caritat a la cantonada...


Els que van contents amb

una copa de publicitat.

Els que vomiten tristesa

per la indigestió del consumisme...


Darrera de cada reclam hi ha un parany.


Els que segueixen les campanes.

Els que segueixen la creu.

Els que no segueixen res i semblen autòmats.

Els esclaus dels diners.

Els esclavitzats pel preu.

Al carrer els infectats de multitud.

Crèdits i més crèdits.

I grans les hipoteques

que són la gran teca

de bancs i caixes.

Els il·lusos emborratxats

de la publicitat picaresca.


El carrer és el lluïment

dels més hipotecats...


Els que viuen i vesteixen de marca.


A veure qui la té més llarga,

la llista de números vermells.


Tothom viu com si s’aguantés

per una falca...

Ventileu el carrer!

onatge


4 comentaris:

  1. ventilem els carrers!

    la vida s'ens escapa, atrapats en paranys i acabar com aquell que va sortir mogut i no va poder dir ni Lluíiiis...

    salut i bona tarda

    ResponSuprimeix
  2. Mostres un paisatge interior desolador. M'agrada pensar que no tots els carrers són iguals i que podem triar, seguint o sense seguir...

    ResponSuprimeix
  3. Joan visca el bon humor.
    Salut i llibertat.
    onatge

    Pilar, més que mostrar el meu paisatge interior, crec que he intentat reflectir el paisatge que veig pel carrer, de com l'ésser humà cau a la trampa dels seus propis paranys...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola maco
    jo els hi dic peixos, en general, sense criteri, pensant en el que fa el veí, i deixa de fer, m'agrada l'olors dels carrers amb historia, amb solera, no em deixo portar per la multitud de peixos
    un petonet :)

    ResponSuprimeix