dimecres, 28 d’abril de 2010

El tresor de viure.



El tresor de viure

no es calcula amb res,

el de morir sí.



Llevar-se i sentir

el cos fred del matí,

veure el sol darrera dels turons

abans de sortir,

els ocells, el mar,

l’olor del pa torrat,

el cafè..., i la flor

dels éssers estimats...


onatge

7 comentaris:

  1. És una llàstima però hi ha gent que posseeix tots aquests tresors i no se n'adona.

    ResponSuprimeix
  2. jo cada matí veig el meu arbre, zen, i el cel al fons i sovint la llum del dia que neix, el mar hi haig d'anar no es veu des de la meva terrassa... però surto, a fer un volt abans de treballar per veure què si cou...

    boniques imatges,ja m'entens...

    salut i bon dia

    ResponSuprimeix
  3. Viure sempre hauria de ser un tresor... a vegades no ho és i a vegades no el sabem veure. N'hi ha que som afortunats, i el tenim i el reconeixem. I l'escrivim, tresors viscuts, tresors escrits per ser més viscuts... fent camí, onage

    ResponSuprimeix
  4. Calpurni, és veritat quantes persones viuen sense saber que viuen...

    Joan fas cara de bon vivant..., que aprecies viure la vida...

    Carme, és així com tu molt bé dius. Vida, té quatre lletres, viure, ja en té una més, potser és aquesta lletra més la que fa o desfà...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Fins i tot veure un ocellet en la branca d'un abre, i escoltar-lo és un tresor, potser sona una mica "ñoño" el que dic, però jo gaudeixo de tots els tresors que ens regala la vida, i que realment és un préstec incalculable que no cuidem en absolut, un petonas

    ResponSuprimeix
  6. El tresor de viure es guarda en la immensitat d'un instant.

    ResponSuprimeix
  7. Lucia com tu molt bé dius la vida està plena de petits tresors...

    Pilar tu ho has definit més bé que jo amb quatre paraules...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix