dimecres, 7 d’abril del 2010

Pensaments 1.

Qui té la cara dura

mai no coneix

cap tendresa...

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. fanal blau8 d’abril del 2010, a les 0:47

    és que per la tendresa, onatge, cal tendresa -també- a la cara. Hi ha coses que són incompatibles...

    Una abraçada tendra i amb tendresa.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 d’abril del 2010, a les 0:56

    Deu ser veritat... onatge, però amb tanta caradura que hi ha pel món... la tendresa no estarà en perill d'extinció, oi?

    Preservarem la tendresa... una abraçada plena de tendresa.

    ResponElimina
  3. novesflors8 d’abril del 2010, a les 13:47

    Sí, és molt important que preservem la tendresa. Els qui en som capaços tenim un tresor. Els "caradura" deuen tenir altres coses més materials però açò s'ho perden.

    ResponElimina
  4. onatge8 d’abril del 2010, a les 14:50

    fanal blau estic d'acord amb tu.

    Carme, espero que no estigui en perill d'extinció, però donat que mires al voltant i sembla que hi hagi l'etiqueta del preu per tot arreu. Amn els anys només valoro i estimo tot el que no es pot comprar amb diners, i la tendresa n'és una.

    novesflors, vivim i hem fet un món en que sembla que només els "caradura" tinguin premi... Però estic amb tu, la tendresa és un valor i un sentiment a preservar i compartir...


    Una abraçada amarada de tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  5. Cèlia8 d’abril del 2010, a les 19:27

    Per sort, encara en guardem dins l'ànima, com un gran reserva! La necessitem per evolucionar!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)