dimecres, 7 d’abril de 2010

Pensaments 1.

Qui té la cara dura

mai no coneix

cap tendresa...

5 comentaris:

  1. és que per la tendresa, onatge, cal tendresa -també- a la cara. Hi ha coses que són incompatibles...

    Una abraçada tendra i amb tendresa.

    ResponSuprimeix
  2. Deu ser veritat... onatge, però amb tanta caradura que hi ha pel món... la tendresa no estarà en perill d'extinció, oi?

    Preservarem la tendresa... una abraçada plena de tendresa.

    ResponSuprimeix
  3. Sí, és molt important que preservem la tendresa. Els qui en som capaços tenim un tresor. Els "caradura" deuen tenir altres coses més materials però açò s'ho perden.

    ResponSuprimeix
  4. fanal blau estic d'acord amb tu.

    Carme, espero que no estigui en perill d'extinció, però donat que mires al voltant i sembla que hi hagi l'etiqueta del preu per tot arreu. Amn els anys només valoro i estimo tot el que no es pot comprar amb diners, i la tendresa n'és una.

    novesflors, vivim i hem fet un món en que sembla que només els "caradura" tinguin premi... Però estic amb tu, la tendresa és un valor i un sentiment a preservar i compartir...


    Una abraçada amarada de tendresa.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Per sort, encara en guardem dins l'ànima, com un gran reserva! La necessitem per evolucionar!

    ResponSuprimeix