Hi ha silencis
que són una cançó,
altres són un tro...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Mentre el silenci ens diga alguna cosa podrem reaccionar, però ai del silenci que només siga silenci.
ResponEliminaSalut i Terra
M'agraden els silencis que canten.
ResponEliminaJo triaria elsilenci cançó, però de tant en tant un tro, també és emocionant no creus?
ResponEliminaMentre ens diguin alguna cosa... el silenci silenci sí que deu ser esfereïdor.
ResponEliminaHe intentat explorar el silenci moltes vegades, però el silenci no té límits. Sí hi ha cançons o trons el silenci es trenca. Assaboreixo el silenci com un espai en blanc inesgotable, una infinitat de mons dins d'altres mons.
ResponEliminaUna abraçada... en silenci.
maijo
novesflros veig que compartim els pètals del silenci...
ResponEliminaCarme, sí, tot el que té silenci i crit..., és emocionant.
myself, és veritat el silenci també parla. Un silenci mut, ha de ser com un botxí...
maijo fas una disertació del silenci. És veritat hi deue haver una silenci per a cada persona...
Una abraçada amb un crit d'alegria...
onatge
Francesc, ara el teu comentari quedava en silenci... Sí, estic d'acord amb tu, el silenci m'encanta, però un silenci imposat o que sigui mut...
ResponEliminaSalut.
onatge
Hi ha silencis que transmeten molt més que que una llarga explicació...
ResponEliminaSalut! ;)
Joan, estic d'acord amb tu, hi ha silencis amb una veu... que no calen paraules.
ResponEliminaVisca la Terra!
onatge