Els claus de la creu
no eren inoxidables
i s’han rovellat...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
S'han rovellat? Doncs així no crec que obrin una altra porta oi?
ResponEliminaUna abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Tant patir pobre... per tenir aquesta colla de delinqüents de successors...
ResponEliminaPotser és que no calien claus..., potser no era això el que ens volia dir, oi?
ResponEliminaJordi passaré per casa teva, els llibres són la meva debilitat. Gràcies per la visita.
ResponEliminaCarme, tens raó són patètics i un mal exemple...
Cèlia, el què ens volia dir ha estat tan manipulat que s'ha perdut el missatge. La meva religió és la llibertat del vent...
Una abraçada sense claus.
onatge