divendres, 16 d’abril de 2010

Què és poesia...?



Poesia és

quan dic

bon dia a

la veïna.


Poesia és

quan em lligo

els cordons

de les sabates.

És quan grinyola

una frontissa,

quan jugo

amb la lluna,

quan degoteja

una aixeta,

quan la companya

ronca...,

quan la gata

s’asseu a la

meva falda,

la pluja al cos,

l’espelma encesa.


És poesia,

el cafè de

cada dia,

la clau que

obre el pany.


És més poesia

la porta

que es tanca

que no la

que s’obre.


La poesia sempre

té el bressol

d’una cicatriu.


És poesia el

vinagre que

em llencen

a la ferida.

També ho és

el gos que borda,

no ho és el

que borda

com un gos...


I el fred de l’hivern

que em fa l’autòpsia

per entre els llençols.


És poesia

tot el que tu

sents que és poesia...?



onatge


10 comentaris:

  1. Aquí, em sembla que toca allò de "Poesia ets tu". I no exagero dient-ho, perquè, per veure poesia segons on, cal ser i sentir-se poesia.
    Una abraçada poètica.
    maijo

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada especialment la poesia dels tres punts i un interrogant, vermells.
    Gràcies, poeta!

    ResponSuprimeix
  3. I tant que sí! Només que algú sàpiga trobar la poesia en algun lloc és que hi és. Si els altre s no la veuen és que no la saben trobar.

    Jo estic d'acord amb tu. La poesia vola gairebé per tot arreu... tot és saber-la llegir.

    ResponSuprimeix
  4. La poesia està pertot arreu i més al teu blog.
    Salut i poesia!

    ResponSuprimeix
  5. Crec que poesia és una determinada manera de "mirar" les coses.

    ResponSuprimeix
  6. Veure-la, onatge! Potser sigui tan senzill com saber veure-la!
    I crec que en deus ser un bon mestre.

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  7. La poesia és vida. La vida és poesia...

    Salut! ;)

    ResponSuprimeix
  8. pquan la companya ronca!!!
    ah, ah, ah,...
    és poesia perquè té ritme,
    perquè és viva! ah, ah,ah

    m'agrada la poesia...

    salut i bon cap de setmana, mestre!

    ResponSuprimeix
  9. maijo, al final m'has fet sortir els colors a la cara..., tinc massa respecte pels poetes per mal anomenar-me poeta. Però gràcies. Deu ser que em llegeixes amb bons ulls.
    Una abraçada. -també és poesia-.
    onatge

    Pilar celebro que t'agradin els tres punts vermells i interrogant, és la metàfora del poema...
    Una abraçada amb poesia.
    onatge

    Carme estic amb tu, la poesia sempre hi és, és com l'aire, només cal respirar-lo, el mar sempre hi és, només cal dialogar amb ell, la fotografia sempre hi és, només cal veure-la...
    Una abraçada amb metàfora.
    onatge

    Calpurni, gràcies per les teves paraules envers el meu blog si és que hi ha blogs d'algú...
    Una abraçada.
    onatge

    Novesflors, comparteixo el què dius, la poesia és una manera de veure la vida, de sentir-la, de gaudir-la, de compartir-la.
    Una abraçada en flor.
    onatge

    Fanal blau tens raó, de vegades hi ha qui mira molt i no veu res... Però dir-me mestre, al final les galtes em quedaran vermelles per sempre...
    Una abraçada a la llum del fanalet.
    onatge

    Joanfer, tu ets el mestre, la vida és poesia i la poesia és... Potser la qüestió és: poesia o no poesia... En el meu cas POESIA.
    Una abraçada filosòfica.
    onatge

    Joan, també això de mestre... Jo també ronco però no puc ecoltar el meu vers...
    Una abraçada amb gran angular.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. la poesia sempre hi és, com els petits plaers de la vida, veure el sol, assaborir un te en una terrassa, una cançó...aixo per a mi és poesia, i tot un luxe, no lo que es pot aconseguir amb la bitlletera com molts pensen :)
    Un petonas, maco

    ResponSuprimeix