dilluns, 26 d’abril de 2010

El silenci és una veu en estat pur...


El silenci és una veu en estat pur...


Un clima on cal saber respirar.

Cal saber veure la seva flor

i penetrar en el seu cor,

i voler deixar-se penetrar...

Cal un bon esperit per sentir

el seu ressò i el seu eco.



Un temps de silenci és una riquesa.



El silenci desperta consciències

i ressuscita ànimes...

Sense el fruit de silenci no hi ha vida.

El silenci és estar en pau

amb un mateix i sentir-lo.



No permetis perdre la llavor del silenci.



Si el silenci et crida

estigues amatent a sentir-lo.

El silenci té veu i té crit

i també parla i parlarà.



Silenci que parles amb mi,

cantes amb mi,

somrius i plores amb mi.



Una casa de silenci no,

però amb la flor del silenci sí.



Silenci no és soledat...


onatge

Regala'm una flor del silenci...
mai no m'ha fet por, el silenci
ni l'he viscut com a solitud.
L’espremo fins la darrera gota
quan arriba majestuós al meu voltant.
Silenci, escàs a la meva vida...
tant sols si només fos una llavor,
saps on maduren les llavors de silenci?


Carme


10 comentaris:

  1. Regala'm una flor del silenci...
    mai no m'ha fet por, el silenci
    ni l'he viscut com a solitud.
    L'expremo fins la darrera gota
    quan arriba majestuós al meu voltant.
    Silenci, escàs a la meva vida...
    tant sols si només fos una llavor,
    saps on maduren les llavors de silenci?

    ResponSuprimeix
  2. Encara que a vegades costi respirar, el silenci és positiu per l'anima, un petonet amb molt de silenci :) shusss

    ResponSuprimeix
  3. De vegades, quan estic sola, escolto el silenci...

    ResponSuprimeix
  4. m'agrada, el silenci,
    fins i tot si porta la solitud de bracet,
    tan escadussers, al meu dia a dia, un i l'altra

    ;***

    ResponSuprimeix
  5. Aquell que no és capaç d'entendre un silenci, tampoc sabrà entendre una llarga explicació...
    Hem d'aprendre tots i totes a valorar molt més el silenci del que ho fem.

    Salut! ;)

    ResponSuprimeix
  6. La llavor del silenci sol esclatar en la flor del poema.

    ResponSuprimeix
  7. Carme, Lucia Luna, Pilar, hypatia, joanfer i novesflos, vosaltres sou l'eco del silenci, la constatació de la seva riquesa. També teniu el silenci de saber escoltar...

    Una abraçada amb diàleg.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Carme saps que la meva flor del silenci, la tens des de fa temps... Gràcies pel poema.

    Vida i silenci.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. és allà on l'ànima està quieta, i on el pensament passa de llarg...

    salut i bon dia onatge

    ResponSuprimeix
  10. M'agrada i gosaria dir que el necessito de tant en tant el silenci...
    Bona nit i petons!

    ResponSuprimeix