- Vós, heu consagrat la vostra vida i el vostre cos a Déu. L’única diferència entre vós i jo, és que jo he consagrat la meva vida i el meu cos als homes, que prèviament han dipositat la seva fe a la meva butxaca...
- No entenc com podeu viure en pau amb vós mateixa. Ho entendria si haguéssiu consagrat la vostra vida a un sol home, i a través del sagrament del matrimoni. Jo entenc la sexualitat com una expressió total a través del cos.
- Tinc un sexe que li agrada molt el diàleg, no he tingut més remei que donar-li conversa...
- La meva fe està en Déu.
- Però no creieu que aquesta fe, entesa d’aquesta manera us priva de tota la bellesa de la vida ? Heu viscut tancada darrera d’aquests murs i morireu també tancada. No sabreu mai què és la mà d’un home acariciant la vostra pell, besant el vostre cos.
- Tota la bellesa d’aquest món, la trobo en Déu, i en la seva paraula. I si consagrés el meu cos, - la meva vida – només ho podria fer a un sol home, no com vós amb tants homes.
- Ja us he dit que era una qüestió de conversa. I quan vaig veure que el meu diàleg tenia acceptació, vaig posar-hi preu.
I no enteneu que la vida us ha estat donada per Déu, i que només és possible compartir-la amb amor, i no vendre-la posant-hi preu.
- La diferència bàsica entre vostè i jo, és que vós sou tancada, en canvi jo, sóc oberta...
onatge
Sí eh, ben tancada l'una i ben oberta l'altra. Ara que... ja se sap... el que és bo per uns no té el perquè ser-ho per als altres.
ResponEliminaSalut i Terra
som cos, ment i cor, estar obert als plaers dels sentits, als sentiments i tenir complicitats... Estar en equilibri.
ResponEliminaAllò de caminar pel fil de la navalla.
aquest diàleg que proposes, és una tria, de qui escull, el què fa sentir bé, feliç a cadascú.
En la realitat, sovint perdem l'equilibri i som presoners de la sensualitat, de les emocions i dels pensaments, pels motius que siguin...
Estimar, sentir-se estimat, compartir i gaudir en companyia de la teva parella, company/a, amic/ga, amant) fills, família, amics, la colla, i en la feina, en fi tot el què el què et fa social...
i també de diàlegs i mirades còmplices de desconeguts/des.... i aquí et pots trobar sorpreses!
salut i bon dia!
salut
S'apagaren els fanals i s'encengueren els grills. L'antítesi, ens pot obrir el camí a una més gran comprensió de l'entorn. M'agraden els contrastos.
ResponEliminaBon dia, Onatge.
Hola Francesc, Joan i Pilar, gràcies per les vostres aportacions, amb aquest diàleg només pretenia els contrastos... Les vostres paraules enriqueixen els contrastos.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Grans, petits, de colors...penso que tots som diferents, i que potser ens tindriem simplement que acceptar com som, oi? un petonet maco
ResponElimina