dimarts, 13 d’abril de 2010

Diàleg, entre una prostituta i una monja de clausura...


- Vós, heu consagrat la vostra vida i el vostre cos a Déu. L’única diferència entre vós i jo, és que jo he consagrat la meva vida i el meu cos als homes, que prèviament han dipositat la seva fe a la meva butxaca...

- No entenc com podeu viure en pau amb vós mateixa. Ho entendria si haguéssiu consagrat la vostra vida a un sol home, i a través del sagrament del matrimoni. Jo entenc la sexualitat com una expressió total a través del cos.

- Tinc un sexe que li agrada molt el diàleg, no he tingut més remei que donar-li conversa...

- La meva fe està en Déu.

- Però no creieu que aquesta fe, entesa d’aquesta manera us priva de tota la bellesa de la vida ? Heu viscut tancada darrera d’aquests murs i morireu també tancada. No sabreu mai què és la mà d’un home acariciant la vostra pell, besant el vostre cos.

- Tota la bellesa d’aquest món, la trobo en Déu, i en la seva paraula. I si consagrés el meu cos, - la meva vida – només ho podria fer a un sol home, no com vós amb tants homes.

- Ja us he dit que era una qüestió de conversa. I quan vaig veure que el meu diàleg tenia acceptació, vaig posar-hi preu.
I no enteneu que la vida us ha estat donada per Déu, i que només és possible compartir-la amb amor, i no vendre-la posant-hi preu.

- La diferència bàsica entre vostè i jo, és que vós sou tancada, en canvi jo, sóc oberta...

onatge

5 comentaris:

  1. Sí eh, ben tancada l'una i ben oberta l'altra. Ara que... ja se sap... el que és bo per uns no té el perquè ser-ho per als altres.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. som cos, ment i cor, estar obert als plaers dels sentits, als sentiments i tenir complicitats... Estar en equilibri.
    Allò de caminar pel fil de la navalla.

    aquest diàleg que proposes, és una tria, de qui escull, el què fa sentir bé, feliç a cadascú.

    En la realitat, sovint perdem l'equilibri i som presoners de la sensualitat, de les emocions i dels pensaments, pels motius que siguin...

    Estimar, sentir-se estimat, compartir i gaudir en companyia de la teva parella, company/a, amic/ga, amant) fills, família, amics, la colla, i en la feina, en fi tot el què el què et fa social...

    i també de diàlegs i mirades còmplices de desconeguts/des.... i aquí et pots trobar sorpreses!

    salut i bon dia!



    salut

    ResponSuprimeix
  3. S'apagaren els fanals i s'encengueren els grills. L'antítesi, ens pot obrir el camí a una més gran comprensió de l'entorn. M'agraden els contrastos.
    Bon dia, Onatge.

    ResponSuprimeix
  4. Hola Francesc, Joan i Pilar, gràcies per les vostres aportacions, amb aquest diàleg només pretenia els contrastos... Les vostres paraules enriqueixen els contrastos.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Grans, petits, de colors...penso que tots som diferents, i que potser ens tindriem simplement que acceptar com som, oi? un petonet maco

    ResponSuprimeix