Vàrem crear un alfabet
de paraules i carícies,
només tu i jo enteníem
el seu significat.
Ara en la distància curta
s’escriu –escrivim-
un poema curt.
Les paraules duen
accent de cendra.
De tant en tant
un punt de foc.
I les carícies es miren de reüll...
Viure és una fal·lera
i la vida una quimera.
I ens mirem les petjades
com si fos la primera.
De la rosa, les espines...
De cada ferida una cicatriu
que passa i queda enrere.
I els somnis que recordo
amb els ulls oberts.
I els desitjos que són
més llargs que no els deserts...
onatge
...i els desitjos s'acompleixen, te'n fas responsable, vols que siguin reals, sents agraïment quan succeïx, tens aquest poder.
ResponEliminasalut
Joan
Un poema amb totes les cares agredolces de la vida!Et desitjo un bon Sant Jordi amb més roses que espines!
ResponEliminaCarícies que es perden en un mar de noves sensacions...
ResponEliminaSubtil.
Alfabet particular, complicitat...m'agrada el poema com sempre :)
ResponEliminaun petonet