dijous, 22 d’abril de 2010

I les carícies es miren de reüll...


Vàrem crear un alfabet

de paraules i carícies,

només tu i jo enteníem

el seu significat.


Ara en la distància curta

s’escriu –escrivim-

un poema curt.

Les paraules duen

accent de cendra.


De tant en tant

un punt de foc.



I les carícies es miren de reüll...



Viure és una fal·lera

i la vida una quimera.

I ens mirem les petjades

com si fos la primera.


De la rosa, les espines...

De cada ferida una cicatriu

que passa i queda enrere.

I els somnis que recordo

amb els ulls oberts.


I els desitjos que són

més llargs que no els deserts...


onatge

4 comentaris:

  1. ...i els desitjos s'acompleixen, te'n fas responsable, vols que siguin reals, sents agraïment quan succeïx, tens aquest poder.

    salut

    Joan

    ResponSuprimeix
  2. Un poema amb totes les cares agredolces de la vida!Et desitjo un bon Sant Jordi amb més roses que espines!

    ResponSuprimeix
  3. Carícies que es perden en un mar de noves sensacions...
    Subtil.

    ResponSuprimeix
  4. Alfabet particular, complicitat...m'agrada el poema com sempre :)
    un petonet

    ResponSuprimeix