divendres, 30 d’abril del 2010

Mare.



Mare...


Maternitat de sentiments.

Maternitat de llàgrimes i somriures.

A la fornal de viure

hi forja la vida.

A la seva enclusa interior

dóna tremp a un

nou ésser.


Maternitat de donar vida,

d’ajudar a caminar,

d’abraçar en la

soledat i en la companyia.


La flor de la maternitat,

sempre té pètals d’entrega

i un pol·len d’amor

que mai no deixa

de germinar...


Maternitat i mare

bategen de realitat

el dia a dia.


I sovint amb la soledat

d’haver-ho donat TOT.

Qui té mare

gran boca bada.


Quan la vida

ens pren la mare,

perdem el sol i la lluna.


"i malgrat tot quedaran

els estels daurats en el record

de tots els grats moments

que varem viure amb ella "

Aquests últims versos són del meu amic Josep Bonnín.


onatge

12 comentaris:

  1. Hola de nou,

    doncs quan la meva s'en va anar, vaig sentir-ho, era un divendres jo estava passejant per la fira del llibre, en el meu break-time del migdia al passeig de Gràcia, de cop vaig sentir que havia de marxar d'on era, vaig sentir com la mare s'acomiadava de mi. Connexió. Certament quan vaig arribar a l'oficina em van dir que m'havien trucat dient que la mare no es trobava bé, jo els vaig dir amb tota la certesa del que sap, que era morta. Vaig anar a l'hospital ràpidament a reunir-me amb els meus, fer-nos companyia. Estava seré, va succeir amb naturalitat, vaig acceptar-ho al instant.

    Vida!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Onatge. Quan vaig ser mare vaig aprendre una nova manera d’estimar. L’amor de mare una vegada ha arrelat en nosaltres no deixa mai de florir. Avui em miro a la mare amb aquest mateix amor, sembla que l’he parit jo i no al contrari.
    Una abraçada maternal.
    maijo

    ResponElimina
  3. Gràcies, en nom de totes les mares i de tots, que tots hem tingut o tenim mare...

    Això que explica en Joan Calsapeu, ho explica exactament també el meu marit. Connexió!

    ResponElimina
  4. M'agrada que un pare com tu pugui posar-se a la pell d'una mare i expressar així tots aquests sentiments tan certers. Paraules i poemes com aquest són els que ens fan sentir de festa, no pas el dia assenyalat com el dia de la mare amb tot el seu consumisme.
    Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Onatge. La meva mare no sap que ho és, però crec que en algun lloc d'ella ho sent. Curiosament menciona a la seva mare a cada instant i sembla ser que la confon amb mi.És tot tan embolicat i trist...
    Segur que el diumenge riurà i se sentirà bé amb tots nosaltres, com cada diumenge quan bé a casa.
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Gràcies maco, la mare..., tantes coses a dir, a compartir, cada dia intento fer allò que desprès no em vull empenedir de no haver fet, i dir-li que l'estimo, tots els dies
    un petonet

    ResponElimina
  7. M'encanta el teu poema, tot el que una mare significa, està expressat amb unes belles paraules que sols poden sortir així, quan es fa des de la més íntima sinceritat que els sentiments ens permeten expressar
    Enhorabona pel poema!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies pel teu poema, tot i que jo tampoc sóc del "dia de", m'arriba a la fibra els teus detalls i els guardo, però ahir vaig pensar que era prou especial que un poeta ens feliciti a totes les mares així que el vaig publicar. És tota una delicadesa i un gran detall, moltes gràcies!

    ResponElimina
  9. Jo no sóc mare però també et done les gràcies per aquest bell poema.

    ResponElimina
  10. GRÀCIES per ser-hi!
    Una abraçada amb paternitat d'amor. Que els llaços que ens uneixen segueixin teixint unió sense lligar-nos...

    onatge

    ResponElimina
  11. La mare, les arrels, l'origen, l'amor pur en essència sense condicions. Qui tot ho entrega, ho consola, ho dorm, ho nodriex des dels confins de la vida fins que es tanca la porta.

    Quan neix un fill, neix la mare i les dues coses no tenen retorn.

    Gràcies per l'homenatge a totes les mames del món!

    ResponElimina
  12. Mònica gràcies per les teves paraules. Però..., "Quan neix un fill, neix la mare i les dues coses no tenen retorn". Estic d'acord amb la segona. Però quan una dona pareix, necessariament no neix la mare, conec cassos com tu també deus conèixer... Però sí que neix un cordó umbilical que no s'hauria de trencar mai.

    Una abraçada amb paternitat d'amor.
    onatge

    ResponElimina