Aquest és un dels punts que acompanya el nou llibre Arrelats a la brisa de Francesc Pasqual i Moster. Nascut avui i serà presentat demà, un petit poema per a tast del llibre.
Cor despullat
El clam serè dels astres, als teus ulls,
amb un sospir fa respirar la pluja.
Les gotes estremides –flux d’acer-
s’enduien el malson del sofriment.
Enllà del gest es desarrelen pètals,
mirades entendrides de desig...
S’enllaçaran en un vertigen d’albes
els àtoms d’un delit incandescent.
F. Pasqual
Em sembla un bon tast! per agafar gana!
ResponEliminaCarme, si el llegeixes tot crec que no et defraudarà. Consti que tot i que som amics en Franc i jo, personalment no hi tinc cap comissió. Però escriu bé. I ho fa sempre després d'un almivar de sentiments...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
M'agrada, oi que posaràs algun més? :)
ResponEliminabon cap de setmana maco, un petonet
Hola Lucia, suposo que et refereixes a posar algun poema més, ho faré, sense que serveixi de precedent...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge