dilluns, 5 d’abril del 2010

Retalla il·lusions de paper...







Retalla il·lusions de paper,

estima amb força

i es faran realitat.

Planta la llavor

d’un bon desig,

rega-la cada dia

i florirà.


No esperis rebre

amb la mà de la mandra...

Somia damunt d’un coixí

blanc així cap color

no et distraurà.


De tant en tant

obre els ulls perquè

el somni pugui viure...

Respira malgrat la

incertesa que duu el vent.

Respira.


L’alegria depèn

de l’espina anímica.

De vegades és

clava una espina

i per la ferida

es perd l’alegria.


Si tens fred al cor

no podràs edificar res...

Tot seria de gel.

Deixa sempre una penyora

que puguis tornar.

Sigues tu i res més...



onatge

6 comentaris:

  1. Fora mandra per estimar i per viure!
    Gràcies Onatge!

    ResponElimina
  2. Lavanda al coixí,
    somni de primavera.

    Dolors

    ResponElimina
  3. Plantar la llavor d'un desig...i tant que sí! Si no plantem, no recollim!

    Un petó, onatge!

    ResponElimina
  4. M'agrada molt el teu poema, moltes coses, que comparteixo... retallar il·lusions de paper perquè es facin realitat... plantar llavors... tot això crec que ho sé fer prou bé. Ara... allò més difícil és el final. Ser jo i no res més, noi, no me n'acabo de sortir! :)

    ResponElimina
  5. Com diu na Carme, difícil ser un mateix, intentem que sigui aixi cada dia :)
    un petonet, que passis bon dimarts maco.

    ResponElimina
  6. Joana no es mereixen.

    Dolors provaré la teva suggerència...

    fanal blau gràcies per plantar les teves paraules...

    Carme el que vull dir amb "Sigues tu i res més...", intento dir que cada persona sigui ella sense que els altres imposin res, ni moral ni social. Ja sé que no és fàcil...

    Lucia, el mateix, intentar ser nosaltres sense etiquetes ni imposicions...


    Una abraçada "perquè vull".
    onatge

    ResponElimina