Cada record té el seu oblit
i cada oblit el seu record.
De vegades l’aixada del temps
llaura en terra d’oblit.
Hi ha paraules que queden
en l’almívar del temps,
ni guanyen dolçor ni es
tornen amargues, senzillament
queden a les branques
de l’arbre del record.
A la vida tot neix i mor...
I el que és important és
el camí que fem, les empremtes
que deixem, les nostres arrels
que s’amaren de pluja,
que vol dir vida de vida.
El temps de vegades
fa una llacuna i quan
torna a sortir el sol,
tot és diferent...
aa
onatge
Paraules que em parlen de vida, també de nostalgies, d'enyorances...Cert, és important fer camí, però i si no sabem a on anem?.
ResponEliminaEl temps ho cura tot, fins i tot els mals records...
ResponEliminael que importa és el cmaí que fem... Sí
ResponElimina