dimecres, 9 de febrer de 2011

A la terra unes paraules...










A la terra unes paraules,

algun mot, un verb,

un adjectiu, tres accents,

paper i tinta, somiar

amb els ulls oberts,

tocar de peus a terra

sense calçar sabates de plom...

Aturar-se per sentir la vida,

per tenir-ne consciència.

No estalviïs temps

mai no seràs ric de temps.

El temps sempre és una

guillotina que acaba tallant...

El seu tall sempre

talla cor i vida...

Que la infusió de la tassa

es mantingui sempre tèbia.

No hi posis massa sucre

et disfressarà la realitat,

si es que hi ha realitat.

Freda, només serà un

impacte a la teves dents.

La vida és com un camí

de vidre, tot es pot trencar.

Si es trenca, cada trosset

de vidre és un sol o una lluna,

o el trosset d’un camí

que ja no serà...

zz

onatge


Què difícil és...
tocar de peus a terra
i abandonar-te als somnis.
Trobar el punt just d'escalfor del te
i no passar-te amb el sucre,
si el tens al teu abast.
Oblidar-te del temps
i de les paraules.
I caminar damunt vidres
si el camí s'ha trencat.
I així i tot,
vull aturar-me
i sentir la vida,
oblidar-me del temps,
i de les paraules,
i volar,
i arriscar-me,
i caminar damunt els vidres si cal.

Ventafocs

5 comentaris:

  1. Carpe diem, amic meu! Una abraçada... ;)

    ResponSuprimeix
  2. Ostres !M'agradaria pogué tenir la meitat de la capacitat que tens tu per fer aquests escrits tan macos !!
    Petons

    ResponSuprimeix
  3. Què difícil és...
    tocar de peus a terra
    i abandonar-te als somnis.
    Trobar el punt just d'escalfor del te
    i no passar-te amb el sucre,
    si el tens al teu abast.
    Oblidar-te del temps
    i de les paraules.
    I caminar damunt vidres
    si el camí s'ha trencat.
    I així i tot,
    vull aturar-me
    i sentir la vida,
    oblidar-me del temps,
    i de les paraules,
    i volar,
    i arriscar-me,
    i caminar damunt els vidres si cal.

    Una abraçada amb el punt just de sucre.

    ResponSuprimeix
  4. Joanfer benvinguda la teva visita.

    Anna gràcies per la companyia, en canvi ja veus que jo les fotografies les destrosso.

    Ventafocs, tot està al punt just...

    Des del far una abraçada compartida.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies onatge, pel teu gran detall. M'ha sorprès gratament.
    Una abraçada agraïda!

    ResponSuprimeix