Potser les paraules
delimiten l’espai,
i sembla que més
enllà del paper
no hi hagi res...
I sí que hi ha,
hi ha la persona,
la terra pels sembrats,
els sentiments
pel empeltar,
el fruit a temps
de lluna, i els
madurats al sol,
també hi ha
l’arbre de la hipocresia,
i la plaga de la veritat
que tothom diu que la té...
Hi ha el mar que
sempre és viatge,
també hi ha els
claus de la creu...,
també els que
xerren i xerren
sense dir res,
i tants sords
que se’ls escolten...
a
onatge
i el joc de la paraula per als qui vulguin jugar-hi!
ResponElimina