![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3pC8tJDfFsHMhK8RZ9IM-gfORSJVMqmjNKfRVUQoOqaX5lzcobAxCXoZEWwATJjC0pCCzUeKPzR6c45p2fPKlzMCIfcPL561wvU1L9cabegZ4XY0YVSO7bK_az8KPOUzIIugGnGVMrOc/s320/vida+10.jpg)
Potser les paraules
delimiten l’espai,
i sembla que més
enllà del paper
no hi hagi res...
I sí que hi ha,
hi ha la persona,
la terra pels sembrats,
els sentiments
pel empeltar,
el fruit a temps
de lluna, i els
madurats al sol,
també hi ha
l’arbre de la hipocresia,
i la plaga de la veritat
que tothom diu que la té...
Hi ha el mar que
sempre és viatge,
també hi ha els
claus de la creu...,
també els que
xerren i xerren
sense dir res,
i tants sords
que se’ls escolten...
a
onatge
i el joc de la paraula per als qui vulguin jugar-hi!
ResponElimina