dissabte, 5 de febrer de 2011

Collaret de paraules...












Un collaret de paraules,

sense tanca, només

un verb de conjugació oberta.


Els sentiments fan

els seus líquens

i s’arrapen en la

nostra nuesa.


Freda, l’abraçada

de la solitud.

El somriure es fa ocell

i vola totes les distàncies.

La flama de la carícia,

el caliu que no crema.


El crit dels llavis

que parlen muts...

Les arracades de silenci

mentre la cançó

entre cos i cos

canta que

cantaràs...


onatge

4 comentaris:

  1. Potser el collaret no té tanca però aquest poema m'encanta! :)

    ResponSuprimeix
  2. Paraules com perles. Em provaré aquest collaret.

    ResponSuprimeix
  3. maijo m'encanta que t'encanti...

    Des del far una abraçada sense tanca.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. novesflors et desitjo que en vingui bé...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix