![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIQPSBHuaPCwHf-ULQtxoBAVtU_ltlo-InQagsZ_kRDCdmUSB_N3QmmocbfeIfqQs54h_SLk5ZjONLReQaC4WIOeoECAMwZg-cY94P6F7axoTbAJBT4eiJp17NfwTHWOZjuQsR7nYNVF4/s320/viatge5.jpg)
Duc la teva
metàfora tatuada
a la pell...
I passa el temps
com un vaixell.
T’estimo des
de les arrels.
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Estimar des de les arrels ! una amor ben arrelat onatge! bell i profund!
ResponEliminaAquest m'ha semblat un amor de pare... potser m'equivoco.
ResponEliminaBona tarda, onatge
Elfreelang, l'amor si no té bones arrels i està ben arrelat, quin fruit donarà...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Carme et deixaré amb la incògnita... No podria ser de parella?
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge