dimarts, 15 de febrer de 2011

Desclosa...










D
esclosa

la vida hivernada,

comença el llagrimeig

del color i cada flor

té pètals d’amor i d’enyor.

Despullat d’imposicions

enlairo la vela

viatge endavant.

A un bon quadre

no li cal marc,

a un bon amor

no li calen promeses.

L’ocell busca

on reposar,

i l’home cerca


poder volar...

onatge

5 comentaris:

  1. Si algun dia trobes la manera de poder volar, m'avisaràs?

    Metafòricament parlant, clar! que de veritat ja volem, ja i de moltes maneres...

    :) Bona nit, onatge

    ResponSuprimeix
  2. "A un bon amor no li calen promeses!" m'encanta!

    ResponSuprimeix
  3. No cal, però potser és bo de tenir-ho tot alhora, de fer més del suficient. A una bona vista potser se li escau el marc de la finestra de la nostra humanitat.

    ResponSuprimeix
  4. Em quedo amb 'a un bon amor no li calen promeses', preciós!.un bon amor s'expressa més enllà de les paraules.

    ResponSuprimeix
  5. Que maco, onatge! El poema s'adiu de meravella amb el color d'aquests dies en què el sol comença a parlar-nos de promeses de bon temps..., encara que avui plogui.
    Des del resguard de l'aigua, una abraçada.

    ResponSuprimeix