dijous, 3 de febrer de 2011

Els camins de llibertat...













Plou damunt

del poema

i floreix a poc a poc

la flor de

la companyia

i cada pètal

és una carícia

a la soledat personal.

No m’agraden

els camins

assenyalats, prefereixo

seguir les empremtes

del vent, de la lluna,

el vol de les gavines.

Els camins de

llibertat que dicta el cor...

onatge

2 comentaris:

  1. Doncs segueixes una bona brúixola, onatge; segor que et conduirà a bon port, o com a mínim a la llibertat personal.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Els camins de llibertat que dicta el cor... a mi també m'agraden!

    Bona nit, onatge

    ResponSuprimeix