dissabte, 19 de febrer de 2011

De vegades el cor...










De
vegades el cor

és com un cactus

sense flor,

les espines creixen

cap endins...


Hi ha dies

que la sang

és el viatge

del dolor.

La tristesa

va sembrant

els seus pètals...

però mai no

floreix en flor.


A temps de lluna

els versos es

fan estels

pel meu

cel interior...


onatge

8 comentaris:

  1. De segur que tens un cel lluminós de versos.

    ResponSuprimeix
  2. Sempre és bo de venir a buscar uns quants dels teus versos perquè es facin estels... per curar les ferides de les espines que creixen endins.

    Bona nit, ben estelada, onatge

    ResponSuprimeix
  3. Que en cada vers creixi una flor i t'il·lumini el cor amb la seva càlida claror...

    ResponSuprimeix
  4. Tant de bo les espines que creixen cap endins tinguessin la prodigiosa facilitat de convertir-se en estels... De vegades costa creure en els miracles, tot i que llegint aquest poema sembla possible...
    Bon diumenge!

    ResponSuprimeix
  5. Ja és ben cert que, a vegades, el cor no és tot d'or! Una abraçada Onatge!

    ResponSuprimeix
  6. Sí, de vegades les espines creixen cap endins i la tristesa va sembrant els seus pètals, però arriba un dia, passat el temps, en què les espines caduquen i el cor és més fort. I serà llavors quan el teu cel interior estarà ple d'estels que versaran al teu cor...

    Que tinguis molt bon diumenge!

    ResponSuprimeix
  7. Hola noves flors, de vegades el cel també cau...

    Carme potser l'únic que no tenen són efectec secundaris, però sí de primaris...

    Jordi, i qeu tu ho puguis veure...

    Galionar el miracle està dintre teu, teva és la força i la llibertat...

    Núria de vegades al cor hi posem massa farciment...

    Guspira quan sigui així ho compartiré...


    Des del far una gran abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. He après que el dolor ens ensenya moltes coses també, ens enforteix fent que les properes espines no es clavin tan endins i ens ajuda a apreciar moments més alegres.
    Esper que el teu cor floreixi i que les flors et protegeixin de les malaurades espines.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix