diumenge, 6 de febrer de 2011

El teu balcó...

















El teu balcó

resta buit i trist,

t’enyora, l’hi vas

deixar penyora

dels anys viscuts.


El balcó testimoni

de vida, la processó

per setmana santa,

camí cap a

la casa gran...,

sempre de cara

a la festa Major,

al concert i la

diada dels castellers.


El balcó sempre

és personal i intransferible.

Quantes vegades

recolzada a la barana,

només ell coneix

els teus pensaments...


Ara el teu balcó

resta buit,

sense plantes,

sense cap flor.

Sempre de cara

a la biblioteca.


Ara la buidor

del balcó és

metàfora i cançó.


Hi ha moments

que encara et sent

recolzada a la barana.

El balcó forma

part de la

teva vida...


onatge

4 comentaris:

  1. Sé d'algú que també va tenir un balcó semblant al del poema, que hi va passar els millors anys de la seva vida, recolzada a la seva barana, que hi somreia i que hi plorava, i que de tant en tant torna al mateix carrer per contemplar-lo una estona.
    Podríem dir que els anys passen, però que els balcons perduren...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Jo també tinc records d'un balcó, m'agraden els balcons.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Galionar, aquest no és el teu balcó, però passant pel teu balcó em van venir aquestes paraules al cap...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Carme a mi els balcons també em fascinen, i si són de poble encara més.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix