dilluns, 28 de febrer de 2011

Silenci, sí gràcies...











Per
degustar

silenci no em

cal un claustre.

El bon silenci

creix com

una flor

i cada pètal

és un tresor.

Silenci quan

segueixo el vol

del meu respirar,

silenci quan

tothom vol cridar,

i quan l’interior

parla fluixet...

onatge

8 comentaris:

  1. El bon silenci, quina rosada per a l'ànima...! També existeix, però, el mal silenci, aquell que voldríem lluny i que ens esquinça...
    El Llorenç ja té 3 dentetes i fa dringar les teves culleretes! Trenca el silenci d'una forma deliciosa!
    Una abraçada des de la foscor.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Jordi veig que el silenci ha arribat fins a Torelló. Gràcies.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Hola Galionar, és veritat hi ha un silenci que ofega, que oprimeix... Però cal anar trencant els baules que ens uneixen a ell. Felicitats per les dentetes del Llorenç.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola novesflors, quin gran amistat el silenci volgut...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix