![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZxQ6guR83MOqL33yxn5QE9QcigDL4Vx8Wmf5xDFyGA7csFC9FI0wmcyuZMOLNL0sflJgExxGcFbSX9p_WLiaeSM2whCMfhY4L9Jdy1VB2E-Otk0wG5bUdNM35jtQdWC7RogeHdmP8dww/s320/vida+17.jpg)
Tinc fred als peus,
no pas al cos
ni a l’ànima,
sento la teva abraçada,
els teus llavis
en els meus,
i cada carícia
com un poema...
És tan llarga la nit
quan no hi ets.
El cel sembla un desert
sense estels...
a
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Bon dia, Onatge.
ResponEliminaNomés fred als peus, i ja és suficient per a no poder dormir. L'enyorament fa plorar el poema però, amb aquesta serenor! M'agrada.
Una abraçada des del delta.
Hola maijo, és veritat, sempre acostumo a tenir els peus calents i el cap fred... De vegades canvio d’atmosfera... però els mitjons sempre me’ls poso als peus...
ResponEliminaDes del far una abraçada esventada.
onatge