diumenge, 27 de febrer del 2011

Sense estels...









Tinc fred als peus,

no pas al cos

ni a l’ànima,

sento la teva abraçada,

els teus llavis

en els meus,

i cada carícia

com un poema...

És tan llarga la nit

quan no hi ets.

El cel sembla un desert

sense estels...

a

onatge



2 comentaris:

  1. Bon dia, Onatge.
    Només fred als peus, i ja és suficient per a no poder dormir. L'enyorament fa plorar el poema però, amb aquesta serenor! M'agrada.
    Una abraçada des del delta.

    ResponElimina
  2. Hola maijo, és veritat, sempre acostumo a tenir els peus calents i el cap fred... De vegades canvio d’atmosfera... però els mitjons sempre me’ls poso als peus...

    Des del far una abraçada esventada.
    onatge

    ResponElimina