![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOsAzMFJ1aRfcL-vitR3AMdyarwmxu_NCehhVHKyo8v3O6A07gfuN7pErx5tlDNAHMItoHAGkMHjhgLlmc8PQnGCv9_8FTFpEjRT605tIbUTXciLd5e5kyOoccdElV5xaiL87mNDfWTqc/s320/vida+7.jpg)
Arribarà la nit
i amb les estrelles, tu.
Serem diàleg compartit.
A cada flor els
seus pètals.
A cada solitud
la seva carícia.
El sol a la nuesa.
Mira’m, i la flama
dels teus ulls
serà camí...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Aquest sí que és un bon camí per emprendre, per perdre-s'hi...
ResponEliminaUna abraçada!