dissabte, 26 de febrer de 2011

No recordo...











No recordo

el teu nom,

però tinc

la teva mirada.

Tot és sang

de record.

Pa de carícia.

Aigua de la set.

Foc amb flama

a dos...

Lluna de la

mateixa nit.

Prendre el sol

amb el mateix

poema...

onatge

6 comentaris:

  1. Pot ser més punyent tenir la mirada d'algú en el record que no pas recordar el seu nom. Bé, o no, dependrà de si el record és agradable o fa mal... Prendre el sol amb el mateix poema, una imatge fantàstica.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. No hi ha res més bonic que les mirades.
    Certament és el primer que has de mirar quan veus una persona.


    "Sabe si alguna vez, tus labios rojos,
    queman invisible atmósfera abrasada,
    que el alma que hablar puede con los ojos, también puede besar con la mirada"
    Bécquer

    Una abraçada, Irina

    ResponSuprimeix
  3. aquesta sang de record... contundent! És com si els records ens donéssin la vida.

    ResponSuprimeix
  4. Galionar, estic amb tu, un nom és un nom, però la força d'una mirada, el seu poema...

    Des del far amb vent.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Irina és com tu dius, una mirada atansa, abraça, convida o rebutja...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Hola Joan, jo de vegades dic que qui no té records, no viu...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix