dimarts, 8 de febrer de 2011

Només sóc...







Només sóc fulles

i branques i no

sé si amb bon fruit,

de l’arbre de la vida.


Només sóc pluja

dels núvols de viure,

maduro al sol,

el temps posa l’almívar.


Només sóc silenci

de silenci en l’eco

del gran crit,

m’agrada la seva veu

quan em parla sense cridar...


Només sóc una fràgil flama

del gran foc que

mai no para de cremar.


Només sóc el clau

del calendari

de la vida.

Només, però

ja en tinc prou...

a


onatge

4 comentaris:

  1. Només sóc una lectora que l’hi ha agradat el post. :o)

    ResponSuprimeix
  2. Aquestes petites coses que dius que ets, són el suport vital de totes les altres coses.

    ResponSuprimeix
  3. magazine.cat celebro qeu t'hagi agradat, ha nascut de dins sense additius ni transgènics...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Albert, és veritat el que dius, tantes coses petites qeu al gent es perd, esperant les MOLT grosses...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix