dijous, 24 de febrer de 2011

Clar i net...













Silenci,

estrelles i nit.

Lluna,

mar i far.

Somriures

com estels.

Una veu que

no canta mai

una cançó,

però sempre

du l’eco de

la remor.

S’apaga la flama

i tot esdevé

clar i net.

Miolen els versos

del dia,

ressuscita la

metàfora d’ahir.

Em trec els sabates,

que respirin els

deu dits...

El fred escriu

el poema,

ara no sóc res...

onatge

3 comentaris:

  1. Meravellos onatge! El silenci, les estrelles i la nit.... un trio fenomenal. Els somriures d'estels també m'agraden! ;)

    Salut i imaginació!

    ResponSuprimeix
  2. és preciós!
    un dels poemes que et descriu millor
    una abraçada, irina

    ResponSuprimeix