diumenge, 13 de febrer del 2011

Sílvia Bel, L'esbós.


















He tingut d’esperar més de dues setmanes, però finalment ja tinc L’esbós de Sílvia Bel. El llibre s’acompanya d’una cremallera sense cosir ni està afermada enlloc, al final del llibre hi ha cinc pàgines on diu
Espai per la teva llibertat, jo me pres la meva llibertat obrint la cremallera i no sé si ha sortit o entrat, però a mi m’ha suggerit això...El poema de la Sílvia que du per títol L’esbós és aquest.



Esbosso quatre ratlles

en un full blanc que dorm

a dins d’un llibre negre.


Esbosso imperfeccions.


Escuma entre els dents

si esbosso quatre mots

a dins d’una peixera.


Si esquerdo la peixera

s’esquerden els mots.


Em quedo la peixera.

Hi esbosso quatre gots.


Direu, perquè vull gots

a dins d’una peixera...?

Per beure aigua i prou

ja en tinc la casa plena!


M’empasso quatre glops

filtrats per l’enrenou

d’uns ulls blau turquesa.


Trontolla la vorera.

Trontolla el vidre i jo.


Aboco aquests records

a dins la calaixera

on guardo amb clau les pors

i els somnis d’una nena.


Rescato alguns dels mots

de la llibreta verda.

Tenia sols tretze anys

i una consciència plena

d’un amor nou dins meu

que no duia etiqueta.


Em vaig tallar els cabells

no vaig guardar cap trena.

Tenia sols setze anys

quan vaig fer lluna plena.


I el temps va anar passant.

Em vaig tornar sirena

per esquivar el dolor

dissolt a la peixera.


Esbosso aquest dolor

dins la llibreta negra.


Esbosso imperfeccions.


Estimo amb cremallera.


I em gronxo en els petons

del parc de l’oreneta.

Petons de tants sabors

dins la llibreta verda!


Esbosso les olors

d’un cos de dona estesa

dormint al fons del llit.

Em vull quedar desperta!


Escric per no dormir

a dins la calaixera

on tot es torna fosc

si tanco la llibreta.


D’esquena als corrents

bussejo a la peixera.


L’esbós dels meus records

com darrer poema.


L’esbós d’una sirena.


Sílvia Bel



Lesbós

és d’una obra acabada,

però amb vida pròpia,

que muda, que plora

que riu que somia

que vola amb els

peus a terra...


Ets la tendresa

feta dona en un

món indòmit

i masculí, però

la terra és femenina.


He obert la teva

cremallera perquè

tu l’hi has deixat,

he vist la nuesa

de la teva profunditat,

la rebel·lió contra tot

el que està estúpidament


ESTABLERT...


L’esbós

ets tu, és la peixera

on hi naveguen

les metàfores,

on cada vers és

respir i enyor.

La teva platja on

hi ets petxina i viatge.

Esbosses la besada


entre llavis muts...

onatge


4 comentaris:

  1. És curiós. He llegit:
    L'esbós
    és d'una obra acabada,
    amb victòria pròpia...

    PS: Sílvia Bel és germana de la poetessa Joana Bel, i filla, doncs, de la poetessa Maria Oleart?

    ResponElimina
  2. Sílvia Bel


    Onatge! M'has posat la pell de gallina amb les teves paraules. Moltes, moltes, moltes gràcies per obrir la cremallera en llibertat!

    T'he volgut deixar aquest comentari al bloc, però no m'ha deixat. Així que te'l faig arribar per aquesta via.

    Una abraçada,

    S.

    ResponElimina
  3. Hola Jordi, no et sé respondre les preguntes de parentesc.
    I pel que fa al llibre, sí, la veritat és que m'ha agradat molt.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Ostres, vaig anar a la presentació d'aquest llibre ahir! Em va agradar molt i el teu poema també, onatge!

    ResponElimina