dimecres, 16 de febrer de 2011

Amiga del vent...












Amiga

del vent que vas venir

a cavall del vent,

i vas fugir amb ell.

Per camí de tarda vas

arribar fins a la nit.

La lluna ens va obrir la porta,

el far ens va atansar.

Teníem l’àncora de dues vides,

però ens sentíem lliures

i ens agradava volar.

L’aire es va fer de plom,

ja no podíem volar.

Vam engendrar un món

que no va parir res.

Només un oblit, que s’ha anat fent gran.

El tren ha passat de llarg

a la nostra estació.

El viatge no du l’abraçada.

El viatge tenia data de caducitat.

El calendari és el botxí que ha executat,

ha fet caure la destral

i ha tallat la mútua companyia.

Ara escorcollo l’horitzó

amb la mirada, però no hi ets.

Ara vaig amb bicicleta ran de mar,

i encara sento la teva olor,

alguna gavina encara

em du una paraula teva.

El sol és el senyor del record...

z

onatge

2 comentaris:

  1. Hola Jordi deu ser el mateix vent que arriba fins a Manlleu...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix