dilluns, 7 de febrer de 2011

Tot és diferent...













Cada record té el seu oblit

i cada oblit el seu record.

De vegades l’aixada del temps

llaura en terra d’oblit.

Hi ha paraules que queden

en l’almívar del temps,

ni guanyen dolçor ni es

tornen amargues, senzillament

queden a les branques

de l’arbre del record.

A la vida tot neix i mor...

I el que és important és

el camí que fem, les empremtes

que deixem, les nostres arrels

que s’amaren de pluja,

que vol dir vida de vida.

El temps de vegades

fa una llacuna i quan

torna a sortir el sol,

tot és diferent...

aa

onatge

3 comentaris:

  1. Paraules que em parlen de vida, també de nostalgies, d'enyorances...Cert, és important fer camí, però i si no sabem a on anem?.

    ResponSuprimeix
  2. El temps ho cura tot, fins i tot els mals records...

    ResponSuprimeix
  3. el que importa és el cmaí que fem... Sí

    ResponSuprimeix