![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj81dJJWH_6A0Agf_rN5ENhNLp1I6AtAcZfE-HOQ07BFPVqdSsVAU2XE2pi3QNf08MyoL_MjSrrx4lzfqSQVA4FRorbTsXfJX6N9PDUqnl9P2iGoshDGjzz688l6-lNDiV3ID3Q3z6zZoI/s320/arbre+15.jpg)
El mirall
em retorna...
No em faig
cap pregunta.
M’endinso
en els ulls
que em miren.
Al mirall
nits i llunes.
La meva vida
escrita a la cara...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Els miralls sempre m'han fascinat. El rostre ocult del jo s'hi reflecteix: nits i llunes!
ResponEliminaAl mirall nits i llunes, però també dies i sols, i paraules, i silencis...
ResponEliminaEls miralls reflexen més que matèries...Reflexen allò que portem endins.
ResponEliminaJordi, noves flors i Olguen a la vida tots tenim i som el nostre mirall...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge