![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeopTUeozh3sIduQKVB0Mv_GPe2yWPcc_Vs_HYmWxhWrvAJcZmwKRRTJAFJC7GyqSz2xXu-gEOk3WUanhEwEQB86GEFvyGj3HIMryPhE9O13rHpB_SaHEkKZbhEaPHx_SVo1QjpBGWDs/s320/paissatge+interior+2.jpg)
Hi ha moments
que la passió
trempa llàgrimes
a la fornal
de la vida,
i els sentiments
em forgen
a l’enclusa...
Aire fresc i nou.
Silenci, sona
la campana
del meu interior.
Escolto l’eco
de cada paraula
que es va fer
cançó al vent.
Ara els records
em són la barca,
i navego sense naufragar...
M’allunyo de la costa
i tot ho veig més
clar...
onatge
Ui, quina lletra tan petitaaaa! De vegades, certament cal allunyar-se d'alguna costa per veure-hi molt més clar. M'ha agradat el poema.
ResponEliminaUna abraçada.
Tot ens aniria molt millor si féssim les coses amb passió. Salut, Poeta! ;)
ResponElimina