dimarts, 1 de febrer de 2011

La passió...








Hi ha moments

que la passió

trempa llàgrimes

a la fornal

de la vida,

i els sentiments

em forgen

a l’enclusa...

Aire fresc i nou.

Silenci, sona

la campana

del meu interior.

Escolto l’eco

de cada paraula

que es va fer

cançó al vent.

Ara els records

em són la barca,

i navego sense naufragar...

M’allunyo de la costa

i tot ho veig més

clar...

onatge

2 comentaris:

  1. Ui, quina lletra tan petitaaaa! De vegades, certament cal allunyar-se d'alguna costa per veure-hi molt més clar. M'ha agradat el poema.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Tot ens aniria molt millor si féssim les coses amb passió. Salut, Poeta! ;)

    ResponSuprimeix