![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFS-Vvrd6JjBBKYi0NfLUo330yyqY0dDNn44AZnZWI6-vfQ1F-DskUn2Yqyy0N0jkjgqB2BcDfrL0QTEYXKdopRqhMeEwfH4FaJH_HX815LKlk4KOGr9bWPOFsEtn_iJKx6fz_0rAfxI4/s320/Ribes+Roges+2.jpg)
Es fa silenci
als meus llavis.
Batec d’absència.
Distància, temença.
Buidor a l’eco
de la presència.
Realitat prenyada
de solitud.
La flor d’estimar
sempre va
donant pètals
però no arriben
a donar caliu
a la meva nuesa.
Es fa silenci
als meus llavis.
A cada ventada
perdo un estel.
A cada mirall
la llum de l’enyor...
onatge
A cada ventada perdo un estel...
ResponEliminapreciós i ple de realitat!
Es fa silenci als meus llavis,
ResponEliminaperò els ocells dels meus pensaments
sempre et volen.
(Se'm dóna fatal, oi?)
Ho he intentat! :D
Isabel gràcies per la companyia...
ResponEliminaFiladora has filat molt bé.
Des del far bon capvespre.
onatge