diumenge, 2 de gener de 2011

Roser Amills Bibiloni

















Llegint el llibre, Morbo de la Roser Amills,


me sentit

per camins de vida

humits de passió,

per paisatges

de tendresa...


onatge


Donat que no m’interessa el morbo polític, ni el morbo de les estadístiques..., ni el religiós. Aquest Morbo és net, clar, profund... No té efectes secundaris, però sí de primaris...


Fragment del poema Pecadores.


Unes dècades enrere jo no existia

i en altres tantes ja no existiré

i així i tot, per si de cas, la mare m’ha explicat

que quan vaig néixer el Codi Penal prohibia

escriure i llegir sexe,

tenir sexe,

pensar sexe,

voler ser més i més sexe.


Roser Amills Bibiloni

3 comentaris:

  1. Onatge, et desitge que el nou any vinga ben farcit de poesia i també d'aquest morbo, tan net, tan clar, tan profund :)

    Un bes!

    ResponSuprimeix
  2. Oh! Té molt bona pinta, aquesta obra...la recomanes, no? Encara que sóc un principiant en poesia, m'agrada molt i he llegit algunes coses, però supose que tu ets, en aquest cas, el mestre.

    Que vaja tot bé, benvolgut Onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies per passar-te pel teler i quedar-te i moltes gràcies pel tast que ens deixes d'aquesta lectura, no la coneixia.
    M'hi quede jo també al teu mar.
    Des del teler, Iris.

    ResponSuprimeix