dimecres, 19 de gener de 2011

Benvolguda Nit...










Benvolguda Nit,

sé que véns cada dia, però fa dies que no et veig, si més no, no he pogut estar per tu. Tantes nits que hem passat junts, guardo molts records de tu. Ets la portadora de les estrelles, els estels, núvols negres. La teva eterna companya, la lluna.

El teu temps és màgic, nit. Ets femenina, ets embriagadora d’esperits. Fas sonar la flauta del silenci, o la cançó del brogit. de vegades acompanyes les males notícies, i d’altres ets el bressol del neguit i del desig...


Ets la llum d’un cor adormit, i el coixí de l’amor més profund i conquerit.

Nit, sempre seràs la meva nit, sempre de faldilla llarga o curta segons el festí. Tens una bellesa natural, que no et calen endimaris superflus, però quan la tanca de les arracades fa clic, la teva cara emergeix. Els teus llavis humitejats de la rosada.

Ets la nit de nits.


Nits llargues per la ferida oberta dins el pit, i curtes perquè el matí ens ha tret del llit.

Nit, quantes nits abraçat a tu, per calmar el meu fred camí.


Desitjo que ens retrobem molt aviat.

Rep una forta abraçada...


onatge

zz

7 comentaris:

  1. Claror en la fosca, la nit volguda... Caliu en el fred camí... Un bell poema!

    ResponSuprimeix
  2. M'ho sembla a mi o tenies molta son quan vas escriure aquesta carta poètica? Com sempre, hi ha recursos literaris preciosos. D'on fas aquestes fotos, des del far?
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Les nits conviden a ser mirades amb els ulls del cor, mentre que els dies acostumen a tenir-ne prou amb una mirada des dels ulls de la raó... Potser per això els somnis tenen més a veure amb la nit que no pas amb el dia...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Qui fos nit onatge! belles paraules....si et sent el sol tindrà molta enveja

    ResponSuprimeix
  5. Jordi gràcies per les teves paraules.

    Mireia, em faràs sortir els colors...

    Maijo, aquesta carta ja té uns anys i la veritat no recordo la son qeu tenia... Les fotografies..., primer parteixo d'una foto feta per mi, després la destrosso fins que la vida cromàtica m'agrada...

    Galionar tens raó, somiar de dia és més difícil, de tota manera m'elevo a totes hora amb els estels, només cal tenir un sentiment que em barrini...

    Elfreelang, segurament que és com tu dius, m'encanta la llum i caliu del sol, però la nit, és la nit...

    Des del far una abraçada sense ombres.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Has encès la fosca amb les millors paraules. M'agrada la teva complicitat amb la nit.

    ResponSuprimeix