dimarts, 18 de gener de 2011

Amb els ulls tancats...











M’assec

amb els ulls tancats,

escolto el vers

de l’aire,

els ocells, les barques,

la cançó del

meu cor,

els pètals

de cada rosa,

records que

fan el poema,

la lluna que

se m’asseu

a la falda...

aa

onatge

6 comentaris:

  1. Amb els ulls tancats augmenten les percepcions i es fan treballar els altres sentits. Sentir la lluna asseguda a la falda, deu ser un poema.

    ResponSuprimeix
  2. Amb els ulls tancats és quan s'hi veu més clar, oi?

    La lluna blanca
    asseguda al teu costat.
    Una mirada.

    ResponSuprimeix
  3. Amb els ulls tancats, imaginem millor, escoltem millor, olorem millor... i fins i tot podem tenir la lluna a la falda.

    ResponSuprimeix
  4. Que bonic... records que fan el poema, la lluna que se m'asseu a la falda...
    M'ha agradat molt i a més, l'he sentit... proper.

    ResponSuprimeix
  5. Amb els ulls tancats els teus mots segueixen encomanant bellesa. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  6. Vosaltres sou la Lluna. I sí, de vegades amb els ulls tancats tot es veu més clar...

    Des del far amb bona lluna.
    onatge

    ResponSuprimeix