divendres, 21 de gener de 2011

Em miro el destí...










Em miro el destí,

com una porta

que no puc obrir.

No em fa por

mirar endavant,

però respiro cendra,

si dic: ahir.

La vida no és

una capsa de sorpreses,

la vida és un pom

de veritats mal apreses.

Com diu el poeta,

“Llegim malament

el món, i després

diem que ens enganya”.

La vida és una

flama de realitats,

malgrat que de vegades

ens entestem en viure

unes il·lusions

d’un futur o d’un

passat...

onatge

3 comentaris:

  1. "Un pom de veritats mal apreses" realment aquest vers toca endins. És així mateix!

    Una abraçada, onatge

    ResponSuprimeix
  2. Millor no obrir-la, la porta del futur. El futur es farà igualment l'Ara. Deixa't portar per l'onada, ningú t'ha explicar com.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Carme ja saps qeu escric tal com raja...

    maijo estic amb tu, el futur és ARA...

    Des del far una abraçada tapat fins al nas.
    onatge

    ResponSuprimeix