Il·lusions de paper,
sentiments dibuixats,
i l’amor caminant pel carrer.
Un camí d’arbres mirant al cel,
i l’ombra regalada a la terra.
Fulles seques a l’estació del vent.
Les arrugues,
rellotge del pas del temps.
Una quimera profunda,
sense ser la primera.
Les cendres d’un cos viu,
l’alè d’una vida,
molles de pa, sentiments,
i engrunes de mal pair.
Ulls de vidre, sense mirada,
amb la profunditat de l’ahir.
La pluja d’unes mans,
la tempesta dolça del cos.
El canvi climàtic asseca el paper,
les arrugues estripen el poema.
Tot esdevé lluny i fosc.
El camí ha perdut les petjades.
Una clau sense pany,
un pany sense porta,
una porta sense plany,
tot queda molt endarrere,
o molt endavant.
onatge
es un instant!
ResponEliminasalut i cap de setmana