dimecres, 19 de gener de 2011

Petjades de cendra eterna...

















Quan tingui les claus del taüt a la butxaca,

anirem a passejar pel camí de flames.

Veurem el sol etern, i la llum sense nit.

Llavors tindré l’ànima lliure, o encara

lligada a algun esperit sant...

Deixaré petjades de cendra eterna.

Deixaré en vosaltres records de mitja memòria.

Potser rellegireu un poema sense creu.

Només seré un bri de vida en el cor

de qui he estimat, la sang del record...

onatge

6 comentaris:

  1. Aixxxxxxxxxxxxxxxx, no em facis plorar, coi, que ja en tinc un feix jo soleta... però preciós!

    ResponSuprimeix
  2. Rastres de vida, difícils d'esborrar dels cors que estimen.

    ResponSuprimeix
  3. Sempre queda un rastre, sempre queda un bri de vida, mentre hi ha algú que ens recordi.

    ResponSuprimeix
  4. Ben bé com en el conte "El núvol guilla" de Pere Calders. Felicitats onatge!

    ResponSuprimeix
  5. Tot i que les Moires s'obstinen en tallar-nos el fil de la vida, sempre quedarà un poquet de nosaltres enganxat a les lletres d'allò que escribim. Qui recorda un record, el fa etern.

    Un bes!

    ResponSuprimeix
  6. Simplement eterns. Breu i potent. M'agrada aquest apunt que trascendeix la mort.

    Abraçades i llum

    ResponSuprimeix