dilluns, 24 de gener de 2011

Sé que bufa vent de vida.










que bufa vent de vida

però no sé quina finestra obrir.

Ara visc la tranquil·litat

de no fer res...

Però la sang és un riu de vida

i em fueteja el cos.

Viure no es pot ajornar.

Tot és un bressol de temps,

però viure no té ajornament.

Sembro estels perquè creixin

amb la il·lusió de l’enlairament.

L’enriquiment del cor

no ens el poden robar

amb cap requeriment.

El cor no sap de decrets...

M’han arrencat de la

terra dels sentiments,

però segueixo rebent pol·len

d’altres flors, d’altres vents

transportadors, portadors.

Quan parlis no cridis,

espantaràs les paraules.

Pren un glop d’aigua,

humiteja els llavis,

calla i no diguis res,

no pensis res, tindràs

la resposta...

Obre els ulls i no miris res,

llavors veuràs...

onatge

5 comentaris:

  1. És quan dormo que hi veig clar. (J.V.Foix)

    ResponSuprimeix
  2. Intentarem seguir els teus consells, onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Parlar sense dir, veure sense mirar, viure fluint...

    ResponSuprimeix
  4. Poema ple de vida viscuda i esperançada, cert viure no es pot ajornar, però a vegades ens aturem.

    Salutacions,

    ResponSuprimeix