diumenge, 23 de gener de 2011

Al sembrat dels silencis...










Al sembrat dels silencis

m’hi creixen roses

amb espines d’enyor...

Les llàgrimes van petrificar

enyorances del mai més.

La carícia llaura el cos,

Fred als llavis.

Vida empeltada de vida...

La mar sempre tant pressent.

La solitud nascuda

des de fa tant de temps.

El somriure de cos present.

Els records no fan un foc.

Ets poema.

Ets metàfora.

Ets vers...

Ets penyora de vida.

Les il·lusions porten

el teu nom...

aaa

onatge

4 comentaris:

  1. Què bonic dir-li a algú que les il·lusions porten el seu nom...
    Bona nit i bona estrena de setmana, onatge!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs, sí, és molt bonic, com diu la Fanal Blau!

    Bona nit, onatge!

    ResponSuprimeix
  3. Al sembrat dels silencis el silenci em parla...

    Bon començament de setmana!

    ResponSuprimeix
  4. Desitjada calma que neix dels sembrats.

    ResponSuprimeix