![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM6JfhG-PWr4t9F_VHOrEINu4C0V_hwlAU7Vy3P0vMP7OBIo-KJqsX0YLIct9JF0fn3BiFT77ZAmipwTLEJUF_vOX-V4xAxBEf10EPYwskdfQDfG7o3RvlFOAapAqKyYmoRXu__58kPgQ/s320/Endavant.jpg)
Que cap arma
no sigui la
paraula de ningú.
Mentre algú
tingui una arma,
sempre hi haurà algú
que voldrà
tenir la raó...
Poseu totes les armes
a la fornal i
forgeu-ne aixades
per llaurar la
terra.
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Quanta raó!! Si transformessim totes les armes en aixades i aixolets ens estalviariem molts espants.
ResponEliminaEts una màquina de fer poesia onatge!
Salut!
Visquem, llaurem la terra, estimem!
ResponEliminaUna abraçada!