dilluns, 31 de gener del 2011

Es fa silenci...








Es fa silenci

als meus llavis.

Batec d’absència.

Distància, temença.

Buidor a l’eco

de la presència.

Realitat prenyada

de solitud.

La flor d’estimar

sempre va

donant pètals

però no arriben

a donar caliu

a la meva nuesa.

Es fa silenci

als meus llavis.

A cada ventada

perdo un estel.

A cada mirall

la llum de l’enyor...

onatge

3 comentaris:

  1. A cada ventada perdo un estel...
    preciós i ple de realitat!

    ResponElimina
  2. Es fa silenci als meus llavis,
    però els ocells dels meus pensaments
    sempre et volen.

    (Se'm dóna fatal, oi?)
    Ho he intentat! :D

    ResponElimina
  3. Isabel gràcies per la companyia...

    Filadora has filat molt bé.

    Des del far bon capvespre.
    onatge

    ResponElimina