dissabte, 12 de febrer de 2011

Al mercat de la vida...

















Al mercat de la vida

tothom hi parla i crida,

escolteu però als

que parlen amb el cor,

als que et miren

sense despullar-te...,

les persones que dialoguen

sense criticar-te.


Al mercat de la vida

sentiments sense

transgènics ni

desitjos trànsfugues...

La passió de viure

que per sort no

es ven a pes...


Enganys que sempre

són caducats.

Els embafats de robar,


els tips d’esclavitzar...

a


onatge

6 comentaris:

  1. Aquest mercat de la vida el visito sovint....tracto d'escoltar els qui parlen amb el cor com tu onatge ...una abraçada que t'arribi fins el far des d'on guaites la vida!

    ResponSuprimeix
  2. ...als que et miren sense despullar-te...
    Onatges al món hi hauria d'haver més persones com tu.
    Una abraçada, Irina

    ResponSuprimeix
  3. Si vas amb els ulls ben oberts, ja en trobes d'aquestes persones que parlen amb el cor, que miren sens e despullar-te i parlen sense criticar-te... sempre és una immensa sort i un plaer trobar-les.

    ResponSuprimeix
  4. Estic d'acord de que encara queden persones així però n'hi ha tan poquetes , que com diu la Carme has d'obrir be els ulls per trobar-los...

    ResponSuprimeix
  5. No s'ha de perdre l'esperança, onatge, de creure en el ésser humà, encara que de vegades ens ho posin difícil. Quan de debò et trobes amb una persona autèntica, t'adones que han valgut la pena la resta de les decepcions.
    Una abraçada dominical enmig d'una desagradable boira pixanera!

    ResponSuprimeix
  6. Sí, és una sort que la passió de viure no es venga a pes, millor dit, que no es venga, no siga cosa que la compre qui més diners té..

    ResponSuprimeix