A cada petxina
un poema.
Quan t’arribin
a la platja,
no les facis esperar...
A la platja cada vers
deixarà la seva empremta.
Treure’ls la sal
dels llavis, amb
cada besada
pètals de la
rosa dels vents...
Amb cada petxina
una moixaina marina...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies pel comentari i per la visita.
ResponEliminaCom sempre, fabulosa poesia.
Salutacions des de Lleida.
Una deliciosa moixaina marina.
ResponEliminaQuan una s'arrecera a la calanca esquerpa, la carícia de l'onatge és un regal. Una manyaga, una moixaina marina, que et fan somriure i deixen als teus peus curculles escantellades i cargols escrostonats que et parlen de tempestes i de vents que es congrien mar enllà.
una moixaina que t'emplena les mans d'escuma de rosada.
Gràcies per tan bell poema i tan encoratjadora moixaina marina.
M'ha agradat molt la teva moixaina marina.
ResponEliminaUna abraçada des de l'altre costat del mar!