dilluns, 14 de febrer del 2011

La tarda és...













L a tarda

és un esquelet

sense sol.

Un aire

que talla.

El fred

contra la paret.

La tarda

és un cafè curt

però amb cos,

una cançó

dels Verdcel,

el silenci de

les portes tancades...,

l’encens que crema

i dansa amb l’aire.

La tarda

és l’espina de l’enyor,

l’ocell que canta,

el cop de porta

de la veïna,

la gateta que miola...

onatge

3 comentaris:

  1. El sol hauria d'estar a tot arreu. :)

    Les tardes són com una vall on hi pot ballar l'eco.
    Les tardes són com un bosc on s'hi allibera l'esperit.

    Hi han tantes tardes com dies!

    ResponElimina
  2. Impresiona aquesta tarda d'ulls de gata.

    ResponElimina
  3. Els primers versos són durs, molt bells. I valents.

    ResponElimina