De Tu
el perfum del teu enyor,
la lluna de la teva mirada,
les carícies que es van
fer estels, per volar
sempre més...,
el poema de les mans,
el vers del silenci
quan tots dos respiràvem,
i l’eco de la solitud
que m’has deixat...
a
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Preciosa manera de parlar de l'enyor d'una persona estimada. L'éssència de l'amor és difícil d'oblidar.
ResponEliminaNo hi ha res millor que un amor sincer i carinyós.
ResponEliminaUna abraçada, Irina
Un preciós poema d'amor i d'enyor!
ResponEliminaD'aquest poema m'agrada tant el que es diu com el que no es diu, allò que es silencia i només s'intueix. Darrerament t'hi estàs abocant, a la poesia, amb tota la teva essència.
ResponEliminaUna sincera abraçada.